Estimada Elisa:
L´altre dia em vas demanar per
lectures recents. En aquell moment em va venir al cap una novel.la, al meu
entendre, excepcional: Stoner, de
John Williams. Ara, tranquil.lament, a casa, he consultat l´arxiu on tinc anotats
tots els llibres que he llegit des que
tinc ús de Word. Fredes fitxes
bibliogràfiques on afegeixo unes breus paraules, subjectives, sobre cada
lectura en particular. Una ràpida ullada fa palesa la meva inclinació pels
assaigs.
No em sento pas embafat d´aquesta
dèria meva per llegir assajos, la majoria d´economia, de política, de psicologia,
de sociologia, de filosofia o d´història. Obeeix, sens dubte, a unes inquietuds
induïdes per una societat malaltissa.
No obstant això, de tant en tant,
m´agrada d´aturar el món, baixar-me d´ell i llegir una bona novel.la. Com tanta gent em
sento més còmode amb les novel.les o els contes. El teatre em fatiga per l´excés
de diàlegs, i la poesia la trobo sovint massa críptica. És clar que hi ha
excepcions, però el més habitual és que les meves mans acabin passant pàgines
de narrativa.
Stoner, de John Williams, és la vida d´un professor de literatura a
una universitat de Missouri. És una
història senzilla, fins i tot grisa, i tanmateix, la novel.la em va captivar
des de la primera fins a l´ última linia. Em penso que t´agradaria.
La delicadesa, de David Foenkinos. Una història d´amor. Una
novel.leta corprenedora.
De Philipe Claudel he llegit tres
llibres: La néta del senyor Lihn. Una
novel.la curta i sorprenent. Les ànimes
grises. Una novel.la preciosa i conceptualment dura, molt dura. I
L´informe de Brodeck. Similar a l´anterior.
D´Andrea Camilleri he llegit una
novel.la curta molt sensual, gairebé eròtica. Vaig xalar d´allo més. El vestit gris.
L´estimava, d´Anna Gavalda. Una altra novel.la curta sobre una
història d´ infidelitats. La vaig llegir en veu alta i ens va agradar molt.
Drácula, de Bram Stoker. Un clàssic. Una meravella de la literatura
romàntica-gòtica del segle XIX. Oscar Wilde va dir d´ella que era la novel.la
més bella que mai havia llegit. I és veritat!
I finalment, que ja estic
fatigat, la meva estimada esposa em diu que et recomani Nada, de Carmen Laforet. Jo
li he dit “Gracias” i ella somrient m´ha tornat un “De nada”.
