Algunes novel.les per llegir a l´estiu o quan vulguis

Estimada Elisa:

L´altre dia em vas demanar per lectures recents. En aquell moment em va venir al cap una novel.la, al meu entendre, excepcional: Stoner, de John Williams. Ara, tranquil.lament, a casa, he consultat l´arxiu on tinc anotats tots els llibres que he llegit des que tinc ús de Word. Fredes fitxes bibliogràfiques on afegeixo unes breus paraules, subjectives, sobre cada lectura en particular. Una ràpida ullada fa palesa la meva inclinació pels assaigs.

No em sento pas embafat d´aquesta dèria meva per llegir assajos, la majoria d´economia, de política, de psicologia, de sociologia, de filosofia o d´història. Obeeix, sens dubte, a unes inquietuds induïdes per una societat malaltissa.

No obstant això, de tant en tant, m´agrada d´aturar el món, baixar-me d´ell i  llegir una bona novel.la. Com tanta gent em sento més còmode amb les novel.les o els contes. El teatre em fatiga per l´excés de diàlegs, i la poesia la trobo sovint massa críptica. És clar que hi ha excepcions, però el més habitual és que les meves mans acabin passant pàgines de narrativa.

Stoner, de John Williams, és la vida d´un professor de literatura a una universitat de Missouri.  És una història senzilla, fins i tot grisa, i tanmateix, la novel.la em va captivar des de la primera fins a l´ última linia. Em penso que t´agradaria.

La delicadesa, de David Foenkinos. Una història d´amor. Una novel.leta corprenedora.

De Philipe Claudel he llegit tres llibres: La néta del senyor Lihn. Una novel.la curta i sorprenent. Les ànimes grises. Una novel.la preciosa i conceptualment dura, molt dura. I

L´informe de Brodeck. Similar a l´anterior.

D´Andrea Camilleri he llegit una novel.la curta molt sensual, gairebé eròtica. Vaig xalar d´allo més. El vestit gris.

L´estimava, d´Anna Gavalda. Una altra novel.la curta sobre una història d´ infidelitats. La vaig llegir en veu alta i ens va agradar molt.

Drácula, de Bram Stoker. Un clàssic. Una meravella de la literatura romàntica-gòtica del segle XIX. Oscar Wilde va dir d´ella que era la novel.la més bella que mai havia llegit. I és veritat!

  

I finalment, que ja estic fatigat, la meva estimada esposa em diu que et recomani Nada, de Carmen Laforet.  Jo li he dit “Gracias” i ella somrient m´ha tornat un “De nada”.