"La pell freda" i "Victus": unes breus ressenyes

De tant en tant et cau a les mans una joia; gairebé  sempre per casualitat. Jo, de fet, volia llegir Victus, però sent una novel.la d´èxit, no la vaig trobar disponible a la biblioteca. Vaig buscar al catàleg alguna altra obra de l´autor, l´Albert Sánchez Piñol,  per tal de tastar la seva escriptura.

La pell freda em va captivar des del primer paràgraf fins l´últim. És un relat fantàstic. Les aventures d´un oficial atmosfèric irlandès que, decebut i fastiguejat de la societat, decideix fugir d´Europa per passar un any a una minúscula illa de l´Atlàntic sud. No vull revelar les peripècies per les que passa el protagonista, ni les profundes reflexions que el relat suggereix; això ho haurà de descubrir el lector. Però si vull animar a la seva lectura a aquells, orfes de bons llibres, que encara no coneixen la novel.la.

Quan vaig poder vaig llegir Victus, Barcelona 1714. Aquesta obra ha tingut gran èxit a Catalunya perquè té com a escenari la guerra de Succesió espanyola i el llarg setge a la Barcelona de 1713-1714.  

És cert que la novel.la està molt ben documentada i que ens ajuda a entendre l´època, les diferents parts i visions del conflicte, però literàriament, al meu entendre, no és ni de bon tros tant exquisida com La pell freda.

No obstant això, l´Albert Sanchez Piñol ha estat un gran descubriment.