"El quadern gris", de Josep Pla

“Aquests papers em serveixen per a aprendre d´escriure. No pas per aprendre d´ escriure bé, sino simplement per a aprendre d´escriure. Impliquen un enorme, continuat exercici no recompensat però net”.

Aquestes paraules que apareixen a la página 590 de l´edició que tinc a les meves mans d´“El quadern gris”, resumeixen, al meu entendre, les inquietuds literàries d´un jove Josep Pla.

“El quadern gris” és un dietari aparentment verídic, que va des del 8 de març de 1918 –data del seu aniversari-, fins el 15 de novembre de 1919 – quan Pla fa les maletes per marxar a París.

L´autor ens parla de la seva vida quotidiana, del seu país, l´Empordà, on és veritablement feliç;  de la malenconia quan vivia a Barcelona mentre estudiava, sense vocació, Dret,.

Ens parla d´altres escriptors, coetanis seus i anteriors, de la seva visió de la societat on hi viu, de les seves amistats i coneixences, de la seva recalcitrant timidesa amb les dones, de la situació política, etc

Les pàgines d´aquest llibre regalimen honestitat i humilitat. El seu estil literari és fresc, franc,  absent de preciosisme, de retòrica, però al mateix temps és ric, precís, i poètic, per moments.

No sé que hi ha de cert i d´invenció en aquest dietari, tant se val. La seva lectura ha estat un gran plaer i un aprenentatge permanent.