Aicnàlubma

Aquest estrany nom és el títol del primer llibre que ha publicat el periodista Joaquim Maria Puyal i Ortiga.  Un comunicador força conegut a Catalunya que fa temps que va deixar de treballar a la seva estimada televisió perquè –segons ell mateix confessa- els objetius mercantilistes dels productors s´allunyaven de la seva manera d´entendre el medi. Les seves retransmissions radiofòniques dels partits del Barça continuen éssent una referència per a molts seguidors.

Aicnàlubma és, como diu el subtítol del llibre, un conjunt de reflexions sobre la societat i els mitjans i unes propostes per a la nova televisió.

L´assaig comença amb una metàfora molt ben triada. El retrovisor del cotxe ens mostra part de la realitat que hi ha darrera el vehicle  i ens condiciona la presa de decisions. A la vida, les persones veiem condicionada la nostra presa de decisions per la realitat que ens mostra el televisor.

Al cotxe, quan veiem pel mirall una ambulància (escrit aicnàlubma, per poder-ho llegir) cedim el pas. Sabem que és un vehicle especial.

És tracta de una informació certa, interessant i entenedora. Però imaginem quin desgavell si hi haguéssin moltes aicnàlubmes falses. Els conductors no tindrien manera de fugir de l´embús.

De la mateixa manera, quan per televisió apareixen moltes “aicnàlubmes” falses, l´espectador no sap com reaccionar.

 “L´espectador addicionat –diu Puyal- ha reduït o perdut la capacitat de prendre decisions personals (li són prescrites les línies de comportament) i, ,per la inèrcia i la dòcil acceptació d´automatismes col.lectius, ha acabat confonen allò que és corrent (fet generalitzat) amb allò que hauria de ser normal (fet lògic). Tot amb mètodes irrebatiblement democràtics”.

Al llarg del llibre, l´autor ens parlarà de la praxi periodística, dels poders econòmics i polítics, del grans emissors (empreses de comunicació), del petits emissors (els periodistes, sovint sotmesos als poders abans anomenats i als criteris mercantilistes dels grans emissors). També ens parlarà de les llengues, del colonialisme lingüístic i cultural, de les noves tecnologies, de la trascendència social de la televisió, dels mitjans a Catalunya i d´altres aspectes relacionats amb el món de la comunicació.

En Puyal reivindica el paper de la televisió com a dret inalienable de l´espectador; el ciutadà de la democràcia té dret a un model de televisió que el tracti com a persona.

Preocupat per la drecera que ha pres l´actual  model de televisió, ens adverteix de la  necessitat urgent de canviar-lo, i ens aporta idees.

Penso que “Aicnàlumba” és un assaig lúcid, pertient i necessari.

Felicitats, Puyal.